Ja s’alcen les flames, camí del cel
i ronquen les trauqes al seu content:
com si foren estrelles del firmament
esclaten les bombes formant dosel.

En la festa del foc, la més radiant
naixcuda del poble, que sap goçar,
decidits volen tots, sense dubtar,
fer d’Alacant una ciutat triomfant.

En la nit de Sant Joan
quan se tiren trons i trons,
d’eixos ben grossos i bons,
de les dotze en avant,
i se pinta el cel de roig,
el que ronda una fadrina,
te que dur-li, s’es galant,
la seua coca amb tonyna.

“Tres pardalets, una moneta,
d’eixos que van en bicicleta.

Xiquets, ploreu,
que pardalets tindreu…!”

Veniu, xiquets, i cantem
la fermosura d’Alacant,
la qu’es ja com tots sabem,
“Millor terra de Llevant”.

En la mar mansa i lluentosa
qu’abaniquen les palmeres,
i a la llum de les Fogueres
qu’es la festa més fermosa,
i en un singular encant
diu al vent: Visca Alacant…!
Visca Alacant!! Visca Alacant!!!

Historia del Himno de las Hogueras