Algunes puntualitzacions, per si foren útils.
1) El nom de Verònica, com a nom de dona, no existia en l'època de Jesús. Era Berenice, típicament macedònic i que va popularitzat la dinastia Ptolemaica a Egipte; el que posteriorment passara a Verònica en llatinitzar-se seria un bon motiu d'anàlisi de l'evolució del nom.
2) Roderic Borja, el cardenal, difícilment visitaria "la corte española", perquè això no existia. Al front dels regnes que formaven la corona castellana estaria Isabel, i al front dels regnes de la corona aragonesa, Ferran. Però no hi havia cap "corona española".
3) La tradició del canyamel o canya de sucre, tot i que té un origen temporal sí que té a veure amb l'origen de la fortuna de la família Borja, una família poderosa amb, entre altres, un parell de cardenals que arribarien a Papa: Alfons de Borja, Calixt III, i Roderic de Borja, Alexandre VI. La família Borja devia la seua fortuna i influència al cultiu del canyamel i elaboració del sucre a la comarca de la Safor, a Gandia i rodalies; en aquella època (segle XV-XVI) una font de riquesa extraordinària. ¿Duien -per mar, naturalment, en aquella època- canyamel de la Safor a la fira que s'organitzava al voltant del monestir erigit per guardar la relíquia regalada per Roderic Borja? ¿Qui ho sap?